miércoles, 11 de julio de 2007

El recurs fàcil...o no.




Com que veig que la saturació d'actualitat que pateixo, degut a la feina a la ràdio i també, perquè no dir-ho, a la mandra, he decidit passar al recurs fàcil i penjar alguns dels treballs que crec que m'han sortit més bé al llarg del curs. La primera entrega és un reportatge sobre la vida a l'estació internacional de La Tor de Querol. Tot i que està ambientat en un dia d'hivern, crec que el reportatge té una validesa del tot atemporal.




De Barcelona a París des del cor dels Pirineus

L’últim tren del dia procedent de Barcelona entra lentament a l’estació internacional de la Tor de Querol-Enveig. Són les 18:40 d’un dijous entre setmana i del tren només en baixen sis persones, dues de les quals són policies de paisà que vigilen el tram internacional entre Puigcerdà i l’estació de La Tor. Del segon vagó baixa Valery, una jove francesa que ve de Barcelona i es deirigeix a Tolosa. Diu que ha triat aquest trajecte perquè “tot i ser més lent, és més barat que anar per l’atra banda, per Narbonne” .

Carregades amb dues grans maletes, Ana i Marie caminen per l’andana de terra i pedres que dóna accés als trens de Renfe. Es dirigexen cap al vestíbul de l’estació, on hauran d’esperar fins a les 20:06 per agafar el seu tren, el nocturn que surt cada dia cap a París. Ana i Marie són mare i filla. Venen de passar una setmana amb uns familiars de Torelló i des d’allà els era més ràpid fer el trajecte per aquesta línia. Ana té 72 anys i va néixer a Espanya, però fa molt que viu a París i no és el primer cop que utilitza el tren nocturn que enllaça la capital francesa amb La Tor. Per a la seva filla, Marie, nascuda ja a França, és el primer cop que fa aquest trajecte, ja que normalment utilitza el cotxe o el Talgo que surt de Barcelona. Ana es queixa de la incomoditat del trajecte entre Torelló i La Tor, ja que “a Ribes et fan canviar de tren i has de carregar amunt i avall tot el que portes”. Però el que realment els indigna més és el fet de descubrir que el bar de l’estació està tancat, i és que un cartell en francès indica que “Avui el bar tancarà a les 14:30”.

Així doncs, tots els viatgers que esperen la sortida del tren cap a Tolosa de les 19:20, i els de Paris arribats amb l’últim tren de Renfe, han d’esperar-se al modern vestíbul de l’estació, ja que a fora el vent gèlid provinent de la vall del riu Querol impedeix qualsevol tipus d’espera. A la petita sala hi conviuen les dues taquilles de venda de bitllets, quatre bancs, una cabina telefònica, nombrosos panells informatius i un petit quiosc que, en realitat, ven gairebé de tot. Diaris, revistes, postals, records, llibres, snacks i xocolatines…tot té un lloc en el petit local que, amb el bar tancat, es converteix en l’únic establiment disponible per als passatgers. El xiulet del cap d’estació trenca el silenci del vestíbul. És la senyal que dóna permís al tren de Renfe perquè emprengui de nou el camí cap a Barcelona. Uns segons després el comboi inicia lentament el retorn a territori espanyol amb els dos policies de paisà com a únics passatgers.

L’enllaç internacional de l’estació de La Tor de Querol-Enveig es va innaugurar l’any 1929, amb l’arribada del primer comboi espanyol procedent de Puigcerdà. Situada entre els petits pobles de La Tor de Querol i Enveig, a l’estació hi conviuen tres amples de via. Per una banda, els trens de Renfe procedents de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, circulen sobre unes vies d’ample ibèric (1’71 metres), per una altra banda, els trens de la Société Nationale des Chemins de Fer (SNCF), circulen sobre uns rails d’ample internaiconal (1’44 metres). Finalment, a l’estació també hi arriba un tren turístic conegut com a “Le petit train jaune”, o “El petit tren groc”, que té una amplada de via de tipus mètric (és a dir de tant sols un metre). Aquest tren cobreix el trajecte entre la mateixa estació de La Tor i Vilafranca de Conflent, des d’on es pot enllaçar amb Perpinyà. Així doncs, l’estació de La Tor de Querol-Enveig, situada entre dos petits pobles que amb prou feines arriben als 500 habitants, constitueix un autèntic nus ferroviari situat al bell mig dels Pirineus, des d’on es pot viatjar a diari a París, Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà o Barcelona.

Falta una hora per la sortida del nocturn a París i cada cop hi ha més gent a l’estació. Un cartell indica que els bitllets per aquest tren només es poden adquirir amb antel•lació. A l’única taquilla oberta hi despatxa Cristela, que assegura que, normalment, només cal comprar el bitllet mitja hora abans. Per al viatge d’avui hi ha reservades fins a 120 places. Tot i això, la gent que hi ha al vestíbul no arriba ni a la vintena. Cristela, que porta sis anys despatxant bitllets, assegura que els caps de setmana i en els períodes de vacances poden arribar a haver-hi fins a 250 o 300 passatgers en aquest tren.

La gent que va arribant, es dirigeix al bar, però en comprovar que està tancat se’n tornen cap a fora. Els bars més propers estan a un quilòmetre, a Enveig. L’únic establiment obert, a part del quiosc, és una farmàcia situada a la mateixa plaça de l’estació. No obstant, la clientel•la, a aquestes hores de la tarda, és més aviat minsa. La farmacèutica que hi despatxa assegura que els clients provinents de l’estació són més aviat escassos. “De Barcelona no entra mai ningú, de francesos a vegades si, però són pocs”.

A un quilòmetre de l’estació, al poble de La Tor de Querol, els carrers presenten un aspecte fantasmagòric, no s’hi veu a ningú. Els dos restaurants del poble estan tancats, igual que l’ajuntament. L’única senyal de vida la constitueix el petit forn situat a la plaça major. A dins només hi ha una nena comprant llaminadures, i el dependent, que assegura que el fet de tenir l’estació al costat tampoc els aporta res d’especial. “La gent que va a l’estació no ve al poble”, assegura.

A l’estació, el tren de París es comença a preparar. El maquinista l’engega i el situa a l’andana central, just davant del bar. Allà, encara hi ha gent intentant obrir la porta per entrar-hi. Ningú acaba d’entendre que estigui tancat, ni tant sols Cristela, la taquillera. No obstant, al matí, Marie, la cambrera del bar, justificava el fet de tancar a les 14:30 per la falta de públic. Segons ella, entre setmana hi ha poca clientela, “cada cop passa menys gent, per aquí”. Marie porta tres anys treballant al bar, però el fet d’haver viscut tota la vida a La Tor de Querol, la converteix en una experta sobre la vida de l’estació. “Les coses han canviat molt des de que es van obrir les fronteres”, afirma mentre escombra la gran sala del bar. “Abans hi havia molt més moviment, perquè hi havia l’aduana francesa, hi havia policia, molt més personal…”. Actualment, a l’estació s’hi conserven unes oficines d’aduanes, però el personal s’ha reduït dràsticament en comparació amb el passat, quan entre Espanya i França encara hi havia seriosos controls fronterers.

Marie comenta que fins l’any 2005 hi va haver un hotel obert a sobre del bar. Es va tancar per falta de clients i perquè era molt gran i necessitava molt de manteniment. “Només hi havia gent a l’estiu i alguns dies d’hivern, quan pujaven els esquiadors”, recorda. Segons Marie, amb el pas del temps, l’estació ha anat perdent importància. “Fa molt de temps hi va haver també un restaurant, amb molta gent treballant-hi” , afegeix. “Al final només ha quedat el bar que, de moment, obre cada dia”.

La majoria de passatgers ja ha pujat al tren. És practicament fosc i el vent de Nord cada cop és més gèlid. Per l’andana 2 arriba un tren procedent de Tolosa, del qual només en baixen deu persones. Mentrestant, el cap d’estació bromeja amb un grup de passatgers i els insta a pujar ràpidament als vagons si no volen quedar congelats. Són les 20:06 i un fort xiulet indica al tren que té permís per iniciar el llarg trajecte (de gairebé 12 hores) que el portarà des del cor dels Pirineus fins a París. El comboi marxa i l’estació es queda pràcticament buida. El quiosc tanca la persiana, i a les taquilles ja no hi queda ningú. Demà l’estació internacional de La Tor de Querol-Enveig tornarà a obrir les seves portes i, amb més passatgers o amb menys, tornarà a exercir la seva funció de nucli ferroviari internacional des de la tranquil•la plana ceretana.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Good post and this fill someone in on helped me alot in my college assignement. Gratefulness you seeking your information.