Segueixo amb el recurs fàcil de reaprofitar articles. Aquest el vaig escriure el setembre de l'any passat i parla de l'impacte que ha tingut sobre el petit poble de Tor el llibre que va publicar l'any passat el periodista Carles Porta. A la imatge de dalt, perspectiva del poble des del camí que va al Port de Cabús i Andorra. A la imatge inferior, imatge de Casa Sisqueta, plena de gent (entre els quals hi ha el "famós" Làzaro).
A dia d’avui, qui més qui menys, coneix la misteriosa i sinistra història de Tor. Aquest minúscul poble del Pallars Sobirà ha estat l’escenari de tres morts i de nombrosos enfrontaments que, la majoria de vegades, han acabat als tribunals. El poble de Tor està situat a tant sols set quilòmetres de la frontera amb Andorra a través del Port de Cabús i ha estat un pas tradicional de contraban entre el Principat i Catalunya. La seva situació estratègica va fer que, als anys vuitanta, diversos empresaris andorrans es fixessin en els terrenys de la muntanya de Tor com a possible terreny d’ampliació de les pistes d’esquí de Pal-Arinsal.
En un principi, la propietat de la muntanya era de les tretze cases del poble. Així constava en els estatuts de la “Sociedad de Condueños” que van acordar aquestes tretze cases l’any 1896. Aquests acords establien que la muntanya seria propietat de les tretze famílies que vivien al poble. L’única condició per gaudir d’aquests drets era mantenir un foc encès tot l’any a Tor, és a dir viure-hi els 365 dies de l’any. Les inclemències de l’hivern i les misèries de la postguerra van fer que Tor es comencés a despoblar poc a poc. La majoria de gent va marxar cap a altres pobles o ciutats i l’únic que hi va seguir vivint amb una certa estabilitat va ser un dels principals terratinents del poble, Josep Montaner, “Sansa”.
Tenint en comte això i creïent-se l’únic propietari de la muntanya, “Sansa” es va veure legitimat a negociar amb un empresari andorrà la construcció d’unes pistes d’esquí a la muntanya de Tor. Les disputes que hi va haver amb Jordi Riba, “Palanca” (l’altre terratinent important de Tor) arran d’aquests fets van ser la causa de les dues primeres morts. Així doncs, dos homes que acompanyaven i protegien a “Palanca”, van morir a mans de dos homes que protegien a l’empresari andorrà que volia construïr les pistes d’esquí.
La disputa va acabar als tribunals, i uns anys més tard, el Jutjat de Tremp va nomenar a “Sansa” únic propietari de la muntanya de Tor. Cinc mesos més tard, “Sansa” apareixia mort a casa seva. A dia d’avui, encara no se sap qui el va matar ni quins podrien ser els seus motius. Moltes veus apunten cap a una suposada mà negra, procedent d’Andorra, relacionada amb el món del contaban.
El fet que tota aquesta història sortís a la llum, primer en un documental del programa “30 minuts” de TV3, i després en el llibre de Carles Porta (un dels periodistes que va dur a terme el reportatge) “Tor, tretze cases i tres morts”, ha fet que el poble hagi esdevingut un autèntic centre turístic en l’estiu d’aquest 2006. Així doncs, desde l’oficina de Turisme de Sort afirmen que han rebut una gran quantitat de consultes de turistes que, empesos pel “morbo” o la curiositat, s’han interessat pel poble de Tor.
No obstant, la prova més fiable del ressò que ha obtingut el poble, és la quantitat de gent que ha passat per Casa Sisqueta, una casa del poble on, a l’estiu, s’hi fan menjars. Aconseguir dinar-hi un dia d’agost o del pont de la Diada implica reservar taula a les 11 del matí. Només cal asseure’s deu minuts en una de les taules exteriors de Casa Sisqueta per contar més de 50 automòbils pujant o baixant del Port de Cabús. La imatge de turistes passejant per l’únic carrer del poble i aturant-se a observar o a saludar alguns dels veïns que es van fer “famosos” gràcies al reportatge ha estat constant.
Carles Porta, l’autor del llibre i del reportatge, afirma estar content de que la seva obra hagi implicat beneficis i millores pels veïns del poble. No obstant, els comentaris d’alguns dels seus habitants no s’acaben d’adequar a aquesta visió de Porta. Així, sense anar més lluny, el “famós” Lázaro afirma que l’autor s’està “forrando a cuesta de mis costillas” i que si el veiés per Tor no dubtaria a “darle un buen palo”.
Sigui com sigui, i amb beneficis o no, el que ha aconseguit la investigació de Carles Porta ha estat que la muntanya de Tor hagi passat d’estar maleïda a invaïda de turistes en busca de la morbositat que les morts i les baralles més recents l’hi han atorgat.
