lunes, 30 de abril de 2007

Actualitat des del poble més alt de Catalunya


Estic fent un tallat a Rubió, el poble més alt de Catalunya -a gairebé 1.700 metres d’altura-. El llogarret, que amb prou feines arriba als 11 habitants, es troba pràcticament a dalt de tot del Port del Cantó, a mig camí entre Sort i La Seu d’Urgell. Al bar, l’únic del poble, lògicament, només hi ha tres persones. Un d’ells, l’avi del bar i, a l’hora, cambrer i ànima de l’establiment, treu el tema de conversa del dia: la nova filla dels Prínceps d’Astúries. La cosa s’anima de seguida. L’home que hi ha sentat a la barra queda del tot sorprès quan sent que la Letizia ja ha parit. No se n’havia assabentat. L’avi no dubta a recriminar-li-ho. “Però on collons vius! Ja aniria sent hora que te n’enteressis, que ja en tenim un altre per mantenir!”. “No home, no, que els petits encara no ens els cobren” li respon amb ironia l’home despistat. La noia que hi ha asseguda a la taula del meu costat també hi posa cullerada. “Tranquils, que un cop es mori el Rei d’ara, la monarquia se n’anirà a pique”. La conversa continua, ara amb temes de política general. Tinc la sensació que em volen demostrar que Rubió pot ser el poble més alt de Catalunya, però no per això ha de ser el menys informat.

Al matí, a la ràdio, sentia una tertúlia en que un home deia una cosa semblant al que ara argumena l’única representant femenina del bar de Rubió. L’home creia que, un cop mori el Rei Joan Carles, la gent deixaria de veure a la monarquia amb els bons ulls d’ara. Deia que el Rei actual té bona fama per haver donat pas a la democràcia i haver aturat el “Tejerazo”. Segons aquest contertulià, el Príncep Felip es trobaria amb una societat menys favorable i menys entregada a continuar amb la monarquia. Aquesta reflexió m’ha fet pensar una estona. No obstant, en recordar les imatges que es repeteixen, gairebé cada any, quan la família Reial realitza alguna celebració (ja sigui una boda o un nou naixement), m’han fet adonar que la societat segueix igual d’embaucada amb els membres d’aquesta Reial família. Cues i cues sota la pluja per veure desfilar els Prínceps recent casats, hores d’espera davant de l’hospital on acaba de néixer l’Infant de torn, regals i més regals per al nen que tindrà més coses d’Espanya… i, el més important, minuts i minuts, pàgines i pàgines d’atenció als mitjans.

Crec que aquesta mena de “circ” mediàtic en el que s’ha convertit la família Reial fa impossible que la majoria de la societat faci un canvi de mentalitat tant accentuat i deixi d’idolatrar-la. Joan Carles perquè era un “campechano”, ara Letízia perquè serà “la Reina del pueblo”… Per les bones, aquest canvi no hi serà. En definitiva, veig gairebé impossible que, tal i com estem ara, s’arribi al consens social al que feia referència el contertulià de la ràdio. Aquest consens que ha de permetre donar per acabada la monarquia, malauradament, crec que és una utopia. Tant de bo m’equivoqui.