domingo, 26 de abril de 2009

Andorra vota

És diumenge i està diluviant. Encaro la carretera d'Andorra des de La Seu (en un estat lamentable, per cert). Passo l'aduana espanyola i un policia duaner andorrà m'atura. Em mira i em diu que continui. Em pregunto si serà un dels 22.000 andorrans que avui podran votar. El seu accent argentí, però, em fa pensar ràpidament que no. Arribo a les Escaldes i els carrers estan pràcticament buits. M'acosto al Comú (Ajuntament) per veure quin ambient hi ha, però em diuen que el col·legi electoral s'ha instal·lat a la Sala del Prat del Roure, molt més àmplia i amb capacitat per acollir més gent.

Decideixo, però, baixar cap al col·legi electoral de la capital. L'avinguda de Meritxell està força buida. Es veu algun turista espanyol o francès desafiant la pluja, però poc més. Em pregunto si algun d'aquests visitants s'haurà adonat que al Principat és dia d'eleccions. Segurament, no. A part dels cartells de propaganda electoral, l'únic element que fa pensar en unes eleccions, i tampoc gaire, és la llarga cua de gent que hi ha a l'entrada del Palau de Congressos, a la Plaça del Poble (coneguda també entre els visitants, com la plaça dels ascensors). Efectivament, la seu electoral d'Andorra la Vella s'ha ubicat en aquest espai, per evitar les aglomeracions que hi va haver en els últims comicis, que es van fer a l'edifici del Comú de la capital.

Entro al Palau de Congressos i em trobo una parella de guàrdies uniformats, amb un vestit que només es deuen posar en les grans ocasions. Baixo les escales i ja em trobo mig centenar d'electors fent cua per votar. Segueixo baixant i em topo de cara amb representans dels diferents -i abundants- mitjans del país: càmeres de televisió, fotògrafs, ràdios, mitjans escrits... Els esquivo i segueixo el recorregut de la cua, que s'endinsa dins una sala. Allà, els votans són dividits en dues fileres. De la A a la L han de votar en una mesa, i de la M a la Z en una altra. Torno a sortir al vestíbul i faig una volta. Hi ha instal·lada una pantalla on s'hi pot seguir el grau de participació a mesura que van avançant les hores. També s'hi pot veure una exposició del fotògraf que millor ha plasmat la història d'Andorra, Valentí Claverol; i l'urna amb què es va votar l'any 1933, quan es va instaurar al Principat el sufragi universal masculí. Tot i això, el que atreu més l'atenció d'aqulles que ja han votat és el pica-pica que ofereix el Comú, a base de pà amb tomàquet, embutit i patates fregides.
Decideixo tornar a pujar, i quan ja soc a dalt veig que els periodistes gràfics es comencen a tornar bojos. Està a punt d'entrar a votar Jaume Bartumeu, candidat a Cap de Govern pel Partit Socialdemòcrata, molt ben situat, per cert, segons els sondejos. Aprofito que el tinc a poc més d'un metre per acribillar-lo a fotografies. Em veu i em saluda, pensant-se que soc un periodista més dels mitjans que cobreixen les eleccions. Baixa les escales, acompanyat de la dona. Els càmeres i fotògrafs el precedeixen, però marxa enrere, vigilant de no entrabancar-se. El senyor Bartumeu es perd entre els votants, i jo me'n vaig.

Ja al cotxe, poso la ràdio. Andorra 7 Ràdio fa un programa especial, amb connexions des de les diferents parròquies que, la majoria de les vegades, només serveixen per recalcar que la jornada electoral està transcorrent amb total normalitat. Els enviats especials entrevisten els polítics que ja han anat a votar, i gairebé tots diuen el mateix. En una de les rondes de contacte salta la notícia, tot i que no té res a veure amb la jornada electoral. A les parròquies de Canillo i Encamp, l'aigua s'ha convertit en neu. I fins aquí el mes destacat de la connexió. Vist l'èxit, canvio de dial. Ràdio Nacional d'Andorra -la pública- emet una magnífica radiofórmula. Decebut, estic a punt d'apagar la ràdio, però aleshores sonen els senyals horaris de la una del migdia, i apareix l'inforamtiu. L'estructura és la mateixa: recorregut per les 7 parròquies del país, amb les mateixes declaracions i les mateixes no-incidències.

Abandono el Principat, i la senyal de les ràdios andorranes es va perdent, quan encara falten més de 5 hores perquè tanquin les urnes. En total, els poc més de 22.000 andorrans de pura raça decidiran el futur de les 83.000 persones que habiten el país. Curiositats d'un micro-estat. Mig centenar de periodistes (del país i de fora) donant cobertura a unes eleccions on hi vota una població equivalent a la de Manlleu.