martes, 29 de mayo de 2012

Gran Nord


Fa uns dies, en Jordi Pasques publicava un article d’opinió al Diari d'Andorra amb el qual no puc estar més d’acord. Parlava de Gran Nord, la nova sèrie de TV3 que s’ha rodat al Pallars i que pretén reflectir, encara que sigui en forma de ficció, el dia a dia en un poble del Pirineu. Malauradament, el que podia ser una bona oportunitat per reflectir la vida que es fa als nostres pobles s’ha acabat convertit en una mena de vodevil on més aviat sembla que es vulgui ridiculitzar a la gent de muntanya. El suposat poble on transcorre la sèrie, Nord, s’assembla més al poblat d’Astèrix, amb uns personatges assilvestrats i fora d’òrbita, que no pas a un poble del Pallars del segle XXI. És evident que es tracta d’una sèrie en clau d’humor i que no deixa de ser ficció, però és una llàstima que un cop més la imatge que es dóna del Pirineu sigui la d’un territori estrany, habitat per gent salvatge i tancada, amb qui és difícil raonar.

Aquest fet m’ha recordat al que va passar fa uns anys quan es va fer el reportatge de televisió i el posterior llibre sobre les morts i el conflicte que hi va haver al poble pallarès de Tor, arran del projecte per fer-hi unes pistes d’esquí que enllacessin amb Pal-Arinsal. En aquell cas, el treball fet pel periodista lleidatà Carles Porta va ser excel·lent. Tot i això, quan el seu treball periodístic va arribar al gran públic, bàsicament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, la visió que ell havia intentat transmetre de la realitat de Tor i del Pallars es va transfromar completament.

Molta gent es va pensar que Tor, i podríem dir que el Pirineu en general, eren el far-west. Uns territoris habitats per gent salvatge que no dubtava a resoldre els conflictes a cops de puny o si calia a trets d’escopeta. Poc després que sortís al llibre, jo mateix vaig fer una excursió i vaig passar per Tor. Els ramats de gent pasturant amunt i avall, per l’únic carrer del poble, eren més aviat esperpèntics. Quan veien algun veí que sortia al llibre no dubtaven a fer-li fotos, com si es tractés d’un mono del zoo, o fins i tot a demanar-li que els firmés el llibre, com si fos un personatge de novel·la.

En fi, que costa molt que la gent de ciutat entengui la realitat del Pirineu, i malauradament sèries com Gran Nord no hi ajuden massa. Qualsevol dia ens acabaran tirant cacauets des d'un tot terreny i demanant que somriem per a la foto. 

Artice emès el dimecres 23 de maig al programa "Ningú és perfecte", de Ràdio Valira. 

No hay comentarios: