Cerdanya i els museus

Dissabte passat vaig assistir a la reobertura del Museu de la Farmàcia de Llívia i vaig quedar gratament sorprès. A Llívia s’hi conserva una de les farmàcies més antigues d’Europa, amb pots i objectes dels segles XVI i XVII, però malauradament feia 6 anys que no es podien veure, ja que el museu estava tancat. A Cerdanya tenim un problema amb el tema dels museus. En tenim pocs i els que tenim no ens els creiem i els potenciem poc.

Un dels casos més flagrants és el del Museu Cerdà de Puigcerdà. Fa molts anys que l’equipament està preparat i que duu el nom de museu, però a la pràctica només serveix per fer-hi actes socials i algunes exposicions temporals. Fa molt de temps que hi ha un projecte potent per convertir-lo en un museu on s’hi expliqui la vida a Cerdanya, amb sales dedicades al típic tipus de casa cerdana, els elements del camp que més s’utilitzaven fa temps... Tot i això, prop de dues dècades no han estat suficients per posar-lo en marxa i Puigcerdà continua sent una de les poques capitals de comarca de Catalunya que no disposa d’un museu amb cara i ulls.

És cert que en els darrers anys s’han dut a terme alguns projectes museogràfics interessants, com és el cas del Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet, i més recentment el Museu de la Pagesia de Llívia. Tot i això, sembla que a Cerdanya no ens acaba d’interessar massa això dels museus. És ben cert que el turisme de museus no és un turisme de masses. Tot i això, en un moment en que es parla més que mai de la desestacionalització de territoris com els nostres, molt centrats en l’esquí, una oferta museogràfica potent pot ser un granet de sorra més per ajudar-nos a tirar endavant.

A Andorra, cada parròquia té el seu museu: a Sant Julià el Museu del Tabac, a Ordino el Museu Postal o el de la Casa d’Areny Plandolit, a Escaldes el Centre d’Interpretació de l’Aigua o a Encamp el Museu de l’Automòbil o Casa Cristo. De ben segur que l’afluència de turistes no és desbordant, però si més no es posa a disposició del visitant una oferta museogràfica variada que pot ser complementària a l’esquí i a les compres.

A Cerdanya, tenim patrimoni històric i cultural de sobres per ensenyar a aquelles persones que ens visiten i que potser busquen una manera de distreure’s quan ja han esquiat, han passejat per les botigues de Puigcerdà o han fet alguna excursió pels nostres senders. En aquest sentit, el Museu de Llívia, que combina de forma amena i interactiva els objectes de l’antiga farmàcia amb els elements més destacats de la història de la localitat, es convertirà, de ben segur, en un dels atractius turístics més potents de l’enclau. A finals dels anys 80 va arribar a ser el segon museu més visitat de la Demarcació de Girona i estic segur que ara es pot tornar a convertir en un important pol d’atracció. Aquest pot ser un bon exemple perquè la comarca se n’adoni de la importància de potenciar i cuidar el patrimoni cultural que tenim. 


 Article d'opinió emès al programa Ningú és perfecte, de Ràdio Valira, el dimecres 9 de maig de 2012.