lunes, 25 de junio de 2012

El cotxe de línia


Últimament, sembla que la Generalitat s'està posant les piles a l'hora de potenciar el transport públic per carretera. A dia d'avui, moure's amb autobús ja sigui per anar d'un punt a un altre del Pirineu, com per baixar a Barcelona, Lleida, Girona o Manresa és complicat i car. Complicat perquè des de moltes poblacions pirinenques, les freqüències de bus són mínimes; i car perquè un bitllet d'autobus d'anada i tornada des de la Seu o des de Puigcerdà fins a Barcelona, costa gairebé el mateix que un vol barat a Londres.

Dic que sembla que s'estiguin posant les piles perquè recentment s'han presentat uns abonaments dels quals ens en podem beneficiar els veïns de Cerdanya, l'Alt Urgell i el Berguedà, i que representen un estalvi respecte al preu estàndard. Tot i que el bitllet segueix sent car, sí que es cert que permet fer del bus un mitjà més competitiu. A Cerdanya, encara tenim sort, malgrat sembli una ironia, de tenir el tren. Tot i que els seients són incòmodes i sovint va tard, com a mínim el preu és força més barat que el bus o el cotxe i si algú no es vol gastar els diners que val baixar a Barcelona amb vehicle privat, té en el tren una alternativa econòmica.

Sovint veiem com els autobusos que cobreixen les línies entre poblacions del Pirineu, o alguns cops les que baixen cap a les capitals, van mig buides. Podríem pensar que, com que no són massa rendibles, és normal que els preus dels bitllets siguin tant alts. Deixant de banda les subvencions que puguin rebre les companyies per operar en zones poc rendibles, penso que aquest és un peix que es mossega la cua.

I és que si hi ha pocs passatgers és perquè les freqüències també són baixes, i sovint poc adequades a les necessitat dels veïns de la zona. Fins no fa massa, arribar a Puigcerdà en tren i aconseguir connectar amb un autobús que baixés cap a la Seu era gairebé impossible; i a la inversa, igual: sortir de la Seu i arribar a Puigcerdà per enllaçar, amb un temps d'espera curt, amb un tren era molt complicat. Fa pocs anys, algú es va il·luminar i va fer algunes modificacions per facilitar aquesta connectivitat, i des d'aleshores molts cerdans i alturgellencs li ho han agraït força.

En aquest sentit, sembla que ara la Generalitat té la intenció de remodelar alguns horaris i, tot aprofitant les línies actuals i ampliant-ne algunes altres, posar en marxa una línia circular que doni servei a tota Cerdanya. És evident que en un entorn com el pirinenc, amb poblacions allunyades i disperses, la utilització del vehicle privat és sovint indispensable. Però el que també està clar és que si els veïns tenen facilitats per anar en transport públic a comprar, al metge o simplement a passejar a la seva capital de comarca, és possible que deixin el cotxe a casa, i penso que menys cotxes a la carretera i més autobusos plens és bo per a tots. 

Article d'opinió emès al programa "Ningú és perfecte" de Ràdio Valira, el 13 de juny de 2012. 

martes, 12 de junio de 2012

Supressió de municipis

Ja fa unes quantes setmanes que circulen rumors sobre la possible supressió de municipis a l’Estat espanyol. El govern de Madrid ha dit que, de moment, la qüestió està aparcada, però periòdicament van sortint declaracions de polítics donant la seva opinió sobre el tema, o portades de diaris especulant sobre com quedaria el mapa de Catalunya després d’aquesta reforma. Al Pirineu, els barems per determinar quins municipis s’han de suprimir i quins no, haurien de tenir en compte les condicions geogràfiques i demogràfiques específiques de la zona.

És ben cert que, tant a Cerdanya com a l’Alt Urgell hi trobem municipis amb una densitat de població minúscula, com Meranges, Riu, Cava o Cabó, que amb prou feines arriben als 100 habitants. També és cert que mantenir uns serveis per a tant poca població no és rendible, i que en molts casos caldria mancomunar-los amb municipis de l’entorn. No cal oblidar, però, que en la majoria de casos aquest fet ja s’ha produït de manera automàtica, sense necessitat d’un decret ministerial. La majoria de municipis petits del Pirineu ja no disposen de serveis bàsics, com ara escola o metge, ja que aquests s’han centralitzat en els municipis més grans del seu entorn.

Cal analitzar doncs, si l’estalvi que s’aconseguiria suprimint-los seria significatiu. Personalment, crec que no massa, i és més, crec que les conseqüències serien força traumàtiques pels veïns, que veurien com després de centenars d’anys d’història, el seu municipi quedaria dissolt dins d’una gran amalgama de pobles, perdent la seva singularitat.

Sigui com sigui, en cas que s’acabés fent aquest reagrupament de municipis seria interessant que s’evités cometre errors del passat, com el que va portar a la dictadura franquista a unificar en una sola entitat municipal tots els petits municipis de l’Alt Urgell que feien frontera amb Andorra. Això va dur a la creació d’un municipi com el de Valls de Valira, que agrupa pobles tant distants com Os de Civís i Bescaran, i que ha obligat fins i tot a obrir les oficines municipals en un punt intermig, i fora del propi municipi, a la Seu d’Urgell. No sé si el govern espanyol acabarà ordenant aquesta supressió de municipis, però el que més em temo és que si ho fa, obligat per l’asfíxia econòmica, perdrà poc temps en intentar que el nou mapa respecti la realitat històrica i cultural de les diferents zones del país. 

Article d'opinió emès el 6 de juny del 2012 al programa "Ningú és perfecte", de Ràdio Valira.

martes, 5 de junio de 2012

Visió comercial


Ja se sap que el mes de maig és un mes fluix pel comerç, a Cerdanya, a Andorra i a tot el Pirineu en general. Tot i això, hi ha qui sap aprofitar les poques ocasions que hi ha de fer negoci els mesos més fluixos de la primavera, i hi ha qui no en sap. A Andorra, agradarà més o menys, però les campanyes d'Alguna cosa es mou a Andorra i Andorra a taula han intentat generar una mica de moviment aquests dies d'impàs entre la temporada d'hivern i la d'estiu.

A Cerdanya, mentrestant, aquests dies hem tingut un exemple de cada. Per una banda, els empresaris del Bardià, la subcomarca que hi ha a cavall de Cerdanya i l'Alt Urgell i que té Martinet com a centre de referència, han organitzat una fira de productes artesans. Sabien que aquest era un cap de setmana llarg, ja que molts barcelonins, i també molts andorrans, tenien festa dilluns. Per Martinet hi passen molts cotxes que sovint passen de llarg, i aquests dies es veien com una bona oportunitat per intentar que els visitants s'aturessin una estona al poble, amb el ganxo de la fira. D'aquesta manera, s'ha pogut promocionar el producte artesà de la zona, que és nombrós i variat, i per l'altra, els comerços, bars i restaurants del poble han tingut una mica més de moviement que de costum.

L'altre exemple, no tant bo, s'ha donat a Puigcerdà. Tradicionalment, el dia de tancament dels comerços és dilluns, però ja que aquest dilluns hi havia més moviment de l'habitual, gràcies als visitants de Barcelona, era d'esperar que els comerços haguessin estat oberts. Sorprenentment, però, no ha estat així. De dimarts a dijous, els carrers comercials de Puigcerdà són pràcticament un desert, i és difícil veure compradors dins les botigues. Els caps de setmana i els festius la cosa millora una mica, i sobta que un dilluns que pels carrers hi ha gent, la gran majoria de comerços estiguin tancats.

A Puigcerdà, el comerç té seriosos problemes i cal buscar-hi sol·lucions, perquè d'això depèn l'economia de bona part dels seus veïns. És cert que les dificultats per aparcar prop de la zona comercial i a un preu raonable són un handicap a l'hora de portar gent, però també és veritat que cal un canvi d'actituds. Abans, la gent venia sola i comprava, sense necessitat d'esmular-la ni d'atraure-la amb ofertes o amb productes diferenciats. Ara, els temps han canviat, però sembla que moltes mentalitats encara no ho han fet.

En aquest sentit és molt simptomàtic que l'Associació de Comerciants de Puigcerdà hagi estat a punt de desaparèixer perquè no hi havia ningú amb ganes de posar-s'hi al capdevant, quan bona part de la Vila viu precisament del comerç. Puigcerdà vol ser el centre comercial a l'aire lliure del Pirineu, però cal redreçar el rumb de forma urgent. 

Article d'opinió emès al programa "Ningú és perfecte" de Ràdio Valira, el dimecres 30 de maig de 2012