De Fabra a EFE

Efe va néixer com a òrgan de propaganda del les autoritats franquistes

L’Agència EFE té els seus orígens en la desaparició d’una altra agència: la barcelonina Fabra. L’any 1938, en plena Guerra Civil, les autoritats nacionals instal·lades a Burgos veuen la necessitat de dotar-se d’un bon sistema de propagada, per tal de difondre –tant dins com fora d’Espanya- les informacions de la guerra de la manera que els interessa. Per aquest motiu, creen una agència, a la que anomenen DUX, i demanen que sigui admesa dins l’Associació Internacional d’Agències Aliades. La resposta que reben d’aquesta agrupació –on hi ha les agències més importants del moment- és negativa: només accepten una agència per país, i a Espanya ja hi ha l’Agència Fabra. Tenint en compte això, les autoritats sublevades s’adonen que l’única manera de tirar endavant una agència espanyola amb projecció exterior és dissolent l’Agència Fabra i, aprofitant els seus drets i el seu nom, entrar a formar part d’aquesta Associació Internacional d’Agències Aliades.
L’agència Fabra és creada l’any 1867 pel català Nil Fabra. En un principi, és només un “Centre de Corresponsals”, però quan el seu propietari torna de cobrir la guerra franco-prussiana, s’acaba convertint en una agència de notícies. A França, Fabra s’ha fet amic del propietari d’una de les agències més importants del moment, Havas. Fruit d’aquesta relació, al cap d’un temps, l’empresari català ven al francès els drets de la seva agència, tot i que en manté la direcció. Això implica que Fabra només pot publicar la informació internacional que li proporciona Havas (és a dir, força influenciada pel govern francès). Mentrestant, Fabra ha d’enviar tota la informació de la Península Ibèrica que Havas consideri interessant (però, lògicament, sense possibilitats de criticar la política francesa). Això no agrada gens a les autoritats espanyoles, fins al punt que Primo de Rivera demana a un grup de banquers que comprin l’agència, per tal de convertir-la en una empresa espanyola. Així passen els anys, fins que arriba la Guerra Civil i Fabra queda dividida entre els dos bàndols. L’any 1938, les autoritats franquistes mostren als directius de Fabra, la voluntat de crear una nova agència sobre els seus fonaments, i aquests hi accedeixen.
Abans de fer aquest canvi, però, ja havien començat a aparèixer en alguns diaris del bàndol nacional, notícies amb firmes com “Agencia EFE”, “Agencia F”, “F”, o “F.F”. Es tracta de textos (més a prop de l’editorial que de la notícia) redactats des de les oficines de la Direcció General de Premsa del Ministeri de l’Interior, instal·lat a Burgos. Tot i que l’Agència EFE ja ha començat a donar els seus primers passos, encara necessita el més important: finançament econòmic. I com l’aconsegueix? Doncs d’una manera similar a la de Primo de Rivera amb l’Agència Fabra: els set bancs més importants del país compren la majoria de les accions de l’agència. Això fa que, de retruc, EFE es converteixi en una Societat Anònima, i no en una agència oficial (tot i que a la pràctica està completament al servei dels interessos de l’Estat). D’aquesta manera, ja té els requisits jurídics i la capacitat econòmica per entrar a competir en el complicat món dels mitjans de comunicació, alhora que les autoritats franquistes veuen complerta la seva voluntat de tenir un òrgan de propaganda que projecti, tant a l’interior com a l’exterior d’Espanya, la realitat que els interessa mostrar.