El recurs fàcil...o no (II)

Segueixo amb la sèrie d'articles i reportatges que he anat fent aquest curs. Avui penjo un repor que vaig escriure el primer trimestre de tercer sobr una ruta ciutadana a fer a Barcelona, seguint l'argument del llibre "La Catedral del Mar".

Rere els passos d’Arnau Estanyol

El passat mes de març, Ildefonso Falcones, un advocat barceloní de 47 anys, veia com l’obra en la que havia estat treballant durant més de 5 anys sortia a la llum. Aquesta obra no era ni més ni menys que “La catedral del mar”, la novel•la de més èxit i la més venuda del passat Sant Jordi.

La història de la novel•la transcorre a la Barcelona gòtica del segle XIV i aquesta ruta pretén ser una guía per a qui vulgui conèixer, no només els principals carrers, places i racons que hi apareixen, sinó també la història que hi gira al voltant.

Com no podria ser d’una altra manera, la ruta comença als peus del temple gòtic al voltant del qual gira tota l’obra: Santa Maria del Mar. Per arribar-hi, podem utilitzar el transport públic. El més pràctic és utilitzar la línia 4 del metro (la groga) i baixar a l’estació de Jaume I, situada sota la Plaça de l’Àngel. Fins a aquest punt també hi podem arribar mitjançant quatre autobusos urbans: el 17, el 19, el 40 i el 45. Un cop a la plaça, només hem de baixar pel carrer Argenteria i un parell de minuts més tard ja podrem contemplar com, davant nostre, s’aixeca l’imponent Església del Mar.

És interessant parar-se una estona a descobrir i admirar els detalls que ens ofereix l’obra més emblemàtica del gòtic català. La seva sobrietat i manca d’ornamentativitat (tant a l’interior com a l’exterior), contrasta amb l’elegància i lluminositat que Berenguer de Montagut va voler atorgar-li.

Després d’admirar una bona estona Santa Maria, els nostres passos es dirigiran cap a la cantonada que comparteixen el carrer dels Canvis Nous amb el carrer dels Canvis Vells. És aquí on l’autor situa l’oficina de canvi que el protagonista del llibre, Arnau Estanyol, obre a la ciutat. Com és comprensible, el que podem observar actualment en aquesta cantonada queda molt lluny del que hi havia al segle XIV.

La nostra ruta continua ara en direcció al Passeig del Born. Allà hi neix un carrer que al llibre adquireix molta importància. No és, ni més ni menys, que el carrer de Montcada. Conegut pels palauets que la noblesa barcelonina hi va construir a l’Edat Mitjana, l’autor situa al carrer de Montcada el Palau on Arnau treballarà de petit a les ordres del seu tiet i que, uns anys més tard, acabarà comprant gràcies a la seva inmensa fortuna. Actualment, en els palauets d’aquest carrer s’hi troben dos museus força importants, com són el Museu Picasso i el Museu Tèxtil i d’Indumentària.

Seguirem pujant fins al final del carrer de Montcada. Allà girarem cap a l’esquerra i emprendrem el carrer de Corders fins arribar a la plaça de la Llana. En aquest indret, Falcones hi situa l’hostal on s’instal•len Mar, Aledis i Joan a l’espera de que Arnau sigui jutjat pel Tribunal de la Santa Inquisició. L’hostal està situat aquí perquè la plaça de la Llana era un lloc tradicional de trànsit de pagesos i mercaders que entraven o sortien de la ciutat a través del Portal Nou (situat al costat d’on, actualment, hi ha l’Arc de Trionf).

Després de passar la plaça de la Llana, la ruta arriba a un altre punt emblemàtic i molt important de l’obra: la plaça del Blat. En aquesta s’hi produeix la revolta que acaba amb la vida de Bernat Estanyol, el pare d’Arnau. Aquesta plaça es deia així perquè és on hi havia el mercat del blat i del cereal que abastia tota la ciutat. És per això que quan les coses anaven maldades i el blat escassejava, el poble es dirigia a aquesta plaça a protestar.

Actualment, la plaça és coneguda amb el nom de plaça de l’Àngel i, com s’apunta al començament de la ruta, és on hi ha la parada de metro de Jaume I. Amb l’obertura de la Via Laietana i l’eixamplament de l’actual carrer de Jaume I, la plaça de l’Àngel va quedar reduïda a la meitat del que havia sigut la plaça del Blat a l’època en què transcorre la novel•la.

Un cop descobert on era la plaça del Blat, continuarem en direcció a la plaça del Rei. Allà hi trobarem el Palau Reial, que era la residència del Rei en aquella època, i que Falcones menciona al llibre en diverses ocasions. La plaça del Rei queda molt aprop del següent punt de visita: el carrer del Bisbe.

Al carrer del Bisbe hi havia, lògicament, el Palau del Bisbe. És aquí on Arnau resta reclòs i, finalment, és jutjat pel Tribunal de la Santa Inquisició. El Palau està situat a la confluència entre aquest carrer i la Plaça Nova. Aquesta plaça, també pren un protagonisme especial a l’obra, ja que és on s’acumula l’anomenada host de Barcelona per reclamar l’alliberament d’Arnau. Cal remarcar que la plaça era molt més petita del que ho és ara, ja que en el segle XIV no existia la gran explanada que formen l’Avinguda de la Catedral, el Pla de la Seu i la mateixa Plaça Nova.

Des d’aquí, la nostra ruta emprèn un altre cop el carrer del Bisbe fins arribar al carrer de Sant Sever. Per aquest carreronet accedirem al barri del Call, l’antic barri jueu de Barcelona. D’aquell antic barri només se’n conserven mitja dotzena de carrers. No obstant, a l’època en que transcorre el llibre el barri arribava gairebé fins a la plaça del Rei. Tot aquest espai es va perdre quan, al seu lloc, s’hi va construïr el Palau de la Generalitat, l’any 1403.

En un dels pocs carrers que es conserven, hi podem trobar les restes –força ben conservades- d’una Sinagoga. Segons els experts, a Barcelona hi va haver fins a cinc Sinagogues. A “La Catedral del Mar”, Ildefonso Falcones fa menció especial a la Sinagoga Major, i aquesta podria ser perfectament la que encara es conserva actualment. Aquesta es troba al carrer Marlet número 5, i per visitar-la cal pagar dos euros.

Un cop visitat el barri del Call (o el que en queda d’ell), continuarem pel carrer de la Boqueria fins arribar a la Rambla. El que actualment és el carrer més famós i transitat de Barcelona era, en l’època medieval, el que separava el nucli de Barcelona dels barris d’extramuralles. Efectivament, a la Rambla hi havia la muralla que limitava la ciutat pel seu cantó Oest.

Així doncs, baixarem per la Rambla fins arribar a la plaça del Teatre. Allà és on hi havia el Portal de Trentaclaus i el barri dels escudellers. Aquí és on el protagonista de l’obra viu els primers anys de la seva vida. Actualment, molts carrers remarquen la presència d’aquest barri a l’Edat Mitjana: carrer dels Escudellers, carrer dels Escudellers Blancs, Passatge dels Escudellers, etc. Segons els historiadors, els escudellers de la ciutat estaven situats en aquest punt de la ciutat perquè hi havia una terra molt bona per fabricar la ceràmica amb la que feien els seus productes.

A tocar de l’antic Portal de Trentaclaus hi havia les Reials Drassanes. En aquest edifici, que encara es conserva actualment, és on s’hi construïen i reparaven els vaixells de la ciutat. Precisament van ser construïdes a l’època en que transcorre la història del llibre. És per això, que Ildefonso Falcones s’hi refereix amb el nom de “Drassanes noves”. Actualment, a l’edifici de les Reials Drassanes, s’hi troba el Museu Marítim de la ciutat.

Un cop arribats a la façana marítima, continuarem pel Passeig de Colom. Entre la plaça del Portal de la Pau i la plaça de la Mercè és on es trobava el convent de Framenors. Aquest convent pren una importància singular a la història, però actualment és impossible de visitar ja que fa molts anys (fins i tot segles) que va ser enderrocat.

Pel que fa a la platja on Falcones situa un bon nombre d’escenes (desembarcaments, batalles navals o simples passejades del protagonista), és impossible de visitar. Cal tenir en comte que amb el pas dels segles, la costa de Barcelona ha anat guanyat terreny al mar. Així doncs, aquella platja es trobaria on actualment hi ha les primeres cases del Passeig de Colom.

El que si que se sap és que aquella platja quedava limitada, per una banda per les Reials Drassanes, i per l’altre per la muralla que tancava la ciutat pel cantó Est (on actualment hi ha el Parc de la Ciutadella). És de suposar que les anomenades “tasques” (unes barreres naturals de sorra que protegien l’incipient port de Barcelona), des d’on Arnau Estanyol protegeix la ciutat de l’atac de Pere el Cruel, es situarien on actualment hi ha el Port Vell i el Centre Comercial Maremàgnum.

La ruta acava on ha començat, al barri de la Ribera. Aquest cop, hi accedirem per l’altre costat, per l’actual Mercat del Born. En aquella zona (tant al Mercat del Born com al Parc de la Ciutadella), al S.XIV també hi havia cases. Formaven part del propi barri de la Ribera. No obstant, l’any 1714, amb la guerra dels Segadors, el rei Felip V va arrassar aquella part de la ciutat i hi va construir una fortalesa militar (l’anomenada Ciutadella).

Entrarem doncs pel Passeig del Born, i després de passar pel Fossar de les Moreres, arribarem de nou a la Plaça de Santa Maria, on podrem contemplar de nou la inmensitat de la “Catedral del mar”.

Cal afegir, que també hi ha la possibilitat de realitzar aquesta ruta de forma guiada. Actualment hi ha dues empreses que ofereixen aquesta possibilitat. D’una banda, des de les pàgines web www.atrapalo.com i www.lastminute.com hi ha la possibilitat d’apuntar-se a una d’aquestes rutes guiades. D’altra banda, l’empresa Itineraplus (www.itineraplus.com) ofereix una ruta més detallada, amb una atenció preferent a la història i la cultura que envolten els llocs per on transcorre la història.