La crisi econòmica no ha passat de llarg dels establiments del Baridà i la Batllia. Tant el turisme, com la gent del territori ha vist disminuïts els seus recuros econòmics, i això, inevitablement, ha afectat el comerç i la restauració de la zona. La majoria de restaurants han notat una disminució dels ingressos, i això es deu sobretot a que la gent gasta menys. Segons Núria López, propietària del Restaurant el Picot Negre, de Bellever de Cerdanya, “la gent segueix venint, perquè a tothom li agrada sortir de tant en tant, però gasta menys, en comptes de demanar un bon vi, demana vi de la casa…”. Compartir plats és una altra tècnica força utilitzada per evitar que el compte pugi massa. La mateixa Núria López explica que, un cop es va trobar el cas que una parella amb dos fills va arribar a compartir un sòl menú.
La situació és similar al Bar Restaurant Rosaleda, a Martinet, on el seu propietari, Enrique Gómez, explica que des de setembre la gent segueix anant-hi, però gasta menys. On si que han afluixat bastant és amb els menús dels treballadors, i és que tal i com explica ell mateix, “si abans teniem grups de 14 treballadors a dinar, ara només en venen 3 o 4, perquè han fet fora a molta gent de l’obra”. Tot i això, l’Enrique dóna gràcies a la neu, que va fer que per la Puríssima es treballés i que sembla que per Nadal també farà pujar gent. A prop del Rosaleda hi ha l’Hostal Martinet, on la cosa no va gaire millor. El Consuelo Piñar explica que el bar va fent, però el restaurant i les habitacions estan molt parades. “De tant en tant es queda a dormir algú, però no consumeix res de res: es compren quatre llaunes i s’ho mengen a l’habitació”. Molt cops, continua, “no em surt ni a compte obrir el bar i el restaurant, perquè estic gastant en llum i calefacció, i no ingresso res”.
La situació és una mica difrent als pobles més allunyats. A Cal Basté d’Estana, la Roser Macho explica que la gent no ha deixat de pujar, perquè “és una clientel·la molt específica, que puja expressament”. “Nosaltres no depenem tant de la gent de pas que entra a fer un entrepà o un tallat, sinó que vivim dels escaladors, excursionistes i gent amb segona residència per la zona, i de moment aquest públic segueix venint”, afegeix. Macho destaca que el bar sempre ha donat per “anar tirant, i poca cosa més”, i afegeix que, “quan no hi havia crisi, tampoc anàvem molt millor, i ara que n’hi ha, tampoc no anem molt pitjor”.
Al Restaurant Cal Tià de Viliella també viuen d’excursionistes i d’estiuejants que tenen casa a la muntanya de Lles, i tampoc han notat una disminució de clientel·la. La Marta Pomarol explica que la gent segueix fent excurions i anant a la muntanya, i per tant segueix pujant, “però consumeix menys, comparteix més plats, fa menys vermuts i deixa menys propines”.
I si la gent segueix pujant, però va menys de restaurant, qui en surt beneficiat és el comerç d’alimentació. El Francisco Turet, de Comestibles Turet, a Martinet, assegura que com que la gent ha de seguir menjant, ells van treballant. “Si abans, la gent pujava una setmana i 3 dies anava de restarurant, ara només hi van un dia, i la resta han de comprar el menjar a la botiga”, destaca. La diferència, però, “està en que la gent prescindeix dels productes de luxe i compra el més bàsic: en comptes de pernil de jabugo, compra pernil serrà, o en comptes de comprar vi de marca, el compra a granel”.
Reportatge publicat al número de gener de la revista Viure als Pirineus
